2. PASSOS DEL PROCÉS TEXTIL

La fase de filar consisteix a estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent. Quan s'estiren, es posen les fibres paral·leles; quan es torcen, s'uneixen unes fibres amb les altres, i quan es cargolen, es preparen per als processos següents.

Després de filar, un cop tenim els fils prou estirats i retorçats, amb el gruix i la resistència necessaris, cal iniciar el procés tèxtil.

El tissatge és el procés d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils. Els teixits convencionals, anomenats plans o de calada, es formen encreuant dos conjunts de fils:

- Els fils d'ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.

- Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.

Els teixits es caracteritzen també per la densitat, que és el nombre de fils per centímetre de teixit, i pel lligament, que és la manera com s'entrecreuen els fils d'ordit i de trama. Procés de filatura i tissatge

ACABATS

Els acabats són les operacions que faciliten la conservació i modifiquen el color i la textura natural dels teixits per fer-los millors i més atraients al consumidor.

El procés de tintar consisteix a donar color al fil o a la tela mitjançant colorants. Aplicació de tint als teixits

Les fibres naturals, com ara la llana i el cotó, necessiten moltes vegades un tractament químic previ, anomenat blanqueig, que consisteix a descolorir-les per unificar el color natural, ja que pot tenir diferents tonalitats.

L'estampació consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela. El resultat ha de ser inalterable, per això els colorants han de mantenir el seu color original, no s'han de diluir amb l'acció de l'aigua, han de ser estables als efectes del sol i han de resistir l'acció de l'aigua calenta.

En l'estampació al motlle es fa servir un motlle que té un dibuix gravat en relleu. Estampació al motlle

Tradicionalment, els fils o les teles d'origen natural reben uns acabats determinats per millorar-los, com ara l'aprest, que és un tractament que abans es feia principalment amb midó i que actualment es fa amb productes químics; l'objectiu d'aquest procés és fer el teixit més consistent.

La majoria de teixits reben actualment un seguit de tractaments específics per millorar-los, fer-los més variats i amb propietats noves.

Els acabats següents són una mostra de la varietat de tractaments que poden rebre els teixits:

1- tractament antiestàtic s'aplica a teixits i catifes amb productes que faciliten la conductibilitat elèctrica de la superfície, per impedir que s'acumulin càrregues estàtiques al teixit.

2- La impermeabilització és un tractament dels teixits que, mitjançant agents hidròfobs, aconsegueixen un efecte de lliscament quan plou, sense reduir la permeabilitat de l'aire.

3- El tractament antiarrugues redueix la tendència a l'arrugament durable i ajuda el teixit a recuperar-se. Tots els articles tèxtils s'arruguen en major o menor mesura. Com més rígida és una fibra, més difícil és que es recuperi després d'arrugar-se i, al contrari, com més flexible és, més fàcil és eliminar-ne les arrugues.

4- El tractament antiarnes evita els efectes de les arnes a les peces de llana de manera permanent.

5- El tractament ignifugant intenta reduir al màxim la inflamabilitat dels teixits. La majoria dels teixits es poden cremar, per això la investigació en indústria tèxtil s'adreça a aconseguir tractaments específics contra aquesta capacitat de cremar.

CONFECCIÓ

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d'acord amb uns paràmetres, i pot ser artesanal o industrial. La confecció artesanal és la que fa peces de vestir úniques, adaptades a les mides de les persones que les han de portar. La confecció industrial és la fabricació de moltes peces sota unes condicions determinades que permeten abaratir-ne el preu. Actualment, la confecció es troba íntimament lligada al concepte de moda, que, a la vegada, està íntimament lligat al disseny.

El disseny

El disseny és l'elaboració del projecte des del moment en què es fabrica el fil o la tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dissenyadors que marquen les pautes de la roba anomenada «prêt-à-porter», o adaptació dels models d'alta costura a la producció industrial.

Els patrons

El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen una peça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les. En la confecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les ha de portar.