4. COM FUNCIONA UN TELER?

El teler és la màquina on es teixeixen els teixits plans o de calada. Els fils d'ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegador d'ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.

Ja al teler, es va desenrotllant el plegador i es fan passar els fils d'ordit pels ullets dels lliços, una mena de pintes que es desplacen alternativament amunt i avall. En aquest moviment arrosseguen una part dels fils cap amunt i l'altra avall, formant un angle anomenat calada, i deixant prou espai perquè passi la llançadora. Aquesta peça fusiforme allotja en el seu interior una bobina de fil que en cada recorregut de dreta a esquerra o viceversa deixa anar fil per formar la trama perpendicular a l'ordit. Finalment, el batà estreny cada passada de trama contra el teixit ja format en el plegador de teixit.

L’evolució dels telers

Els telers verticals van ser els primers que van existir. Els fils d'ordit es col·locaven en un bastiment dret fixat a terra, uns pesos a l'extrem dels fils feien que es mantinguessin tibants, i això facilitava el pas horitzontal de l'agulla de trama.

El teler va anar evolucionant al llarg del temps; va aparèixer el teler horitzontal i es va inventar la llançadora volant, que juntament amb altres avenços van permetre augmentar i millorar la producció.

Els telers manuals preindustrials estaven fabricats amb fusta. Disposaven d'un banc perquè hi segués el teixidor, que amb una mà impulsava la llançadora d'un extrem a l'altre, i amb l'altra mà empenyia el batà per ajuntar la passada a l'anterior.

Amb l'aparició del teler mecànic, impulsat per la nova font d'energia del vapor, el teler va esdevenir una màquina important dins el procés d'industrialització, que es va iniciar a Anglaterra al segle XVIII i que es va estendre arreu d'Occident.

Els telers mecànics lligats a la Revolució Industrial tenien l'estructura de ferro i l'energia motriu era mecànica a partir del vapor. La llançadora s'empenyia gràcies a un garrot (teler de garrot) o a una barra amb forma d'espasa (teler d'espasa).

El teler jacquard incorporava uns cartrons perforats amb l'esquema del dibuix que es volia que tingués la tela; això permetia seleccionar els fils d'ordit un per un, en l'operació de pujar o baixar. Aleshores, el pas de la trama generava el dibuix sobre el teixit. Aquest teler, ideat el 1805, es considera el precedent de la informàtica.

Els telers actuals de raig d'aigua o aire prescindeixen de la llançadora. Disposen de raigs d'aigua o d'aire a alta pressió que empenyen la trama a través de l'ordit. Els telers més innovadors són els de calades múltiples, que permeten fer diverses passades de trama al mateix temps.