La reestructuració de la indústria tèxtil a Catalunya
El sector del tèxtil a Europa, i principalment als països del sud, s’ha vist afectat per la liberalització total dels mercats i l’entrada de la Xina a l’OMC. L’Acord marc per a la indústria tèxtil i de la confecció conté mesures financeres, industrials i laborals per compensar aquesta situació, que en els propers anys haurien de traslladar el seu efecte al sector a Catalunya.
Un dels elements crucials que afecten el nostre sector, i així ho hem posat de manifest, ha estat la liberalització total dels mercats, progressiva i anunciada des de la ronda d’Uruguai, i la culminació dels acords de Marràqueix, on es va establir un calendari de liberalització de les quotes de deu anys fins el 31 de desembre de 2004. Així, a finals del 2004, la fi de l’acord multifibra i l’entrada de la Xina en l’Organització Mundial de Comerç (OMC) ha provocat una deterioració en la indústria tèxtil europea, principalment en els països del sud. Érem conscients que calia prendre mesures amb urgència que pal·liessin els efectes dels ajustaments socials que les empreses del sector i els seus efectes estaven produint en el territori. Eren i són necessàries mesures de suport a les empreses i als treballadors per minimitzar l’impacte econòmic i social d’aquest reajustament en benefici del sector. Per a això, advoquem per una estreta col·laboració amb totes les administracions.
A partir del 2003 i com a conseqüència de la liberalització del comerç, prevista per a l’any 2005, la
Federació d’Indústries Afins de la UGT, juntament amb FITEQA-CCOO i la Confederación Intertextil
Española, van proposar al Govern un pla que mitigués l’impacte de la liberalització. Aquesta negociació va tenir com a resultat l’acord marc, de 21 de novembre de 2003, amb vigència per als anys 2004 i 2005, que va ajudar a flexibilitzar les jornades i els desajustaments temporals de producció, però no va solucionar el problema de fons. Com a continuació d’aquestes mesures, el juny del 2006 es va signar l’Acord marc per a la indústria del tèxtil i la confecció, que inclou mesures financeres, industrials i laborals per a un període de tres anys. Ara bé, aquest acord té, en principi, les mateixes deficiències que l’anterior, ja que n’han quedat
fora les comunitats autònomes, i s’han hagut d’obrir nous fronts de negociació.
Federació d’Indústries Afins de la UGT, juntament amb FITEQA-CCOO i la Confederación Intertextil
Española, van proposar al Govern un pla que mitigués l’impacte de la liberalització. Aquesta negociació va tenir com a resultat l’acord marc, de 21 de novembre de 2003, amb vigència per als anys 2004 i 2005, que va ajudar a flexibilitzar les jornades i els desajustaments temporals de producció, però no va solucionar el problema de fons. Com a continuació d’aquestes mesures, el juny del 2006 es va signar l’Acord marc per a la indústria del tèxtil i la confecció, que inclou mesures financeres, industrials i laborals per a un període de tres anys. Ara bé, aquest acord té, en principi, les mateixes deficiències que l’anterior, ja que n’han quedat
fora les comunitats autònomes, i s’han hagut d’obrir nous fronts de negociació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada